Aquí la meva marca. Podria dir que volia fer millor però haig de reconèixer que estic molt content d'haver fet i acabat la marató. M'ho he passat bé desde el km 0 fins al 42,125. Físicament, després de dos dies, estic perfecte i ja m'ho vaig notar a l'arribar. No m'ha fet mal cap part del cos i la sessió amb els fisios de l'organització em va anar genial per recuperar el múscol.
Després d'un entrenament irregular vaig decidir intentar anar per al sub 4h i així va ser fins als 25km. Anava per davant del Pau i acompanyava la meva germana (que finalment va conseguir acabar-la en 3h i 56min, felicitats!). Jo, a partir dels 25km vaig notar que les cames deixaven de tenir energia ( i això que em vaig menjar tot el que donaven!!). Es pot dir que vaig fer els primers 25km a un ritme de 5:35 a fer-ho en 6:35 els següents 18km. El sorprenent és que sempre sent constant en els dos casos.
La meva obsessió era no parar per caminar i així va ser.
Els meus pares van estar animant en diversos punts de la cursa, fent fotos i fins i tot el meu pare em va acompanyar els últims 3 km. Us passo una foto d'aquest moment, al km 39, on podeu veure que la meva cara reflexava el meu patiment. Compareu-la amb la primera foto on surto amb la meva germana al costat (i on també es pot veure el Pau a la dreta de la imatge!)
Guapo! quines cames!!!!! Felicitats davixuelo, ets el millor. És un merit haver obert una botiga, estudiar a l'escola de sommeliers i a sobre preparar la Marató i fer-la. No és perquè jo sigui la teva dona però la veritat és que vals un imperi :-)
ResponEliminaGràcies guapis! No ho podria fer sense tu o sigui que part del mèrit és teu.
ResponEliminaCrec que en aquest cas qui val un imperi ets tu! MUA!
Després d'això resulta difícil deixar un comentari sense tenir la sensació d'estar escoltant una conversa tant matrimonial com privadíssima. David, amb permís, moltes felicitats pel debut. La primera marató no s'oblida mai. La meva va ser un autèntic desastre però la recordo amb alegria. La marca em sembla boníssima i, sobretot, perfecta per ser atacada la següent ocasió. Ànims i salutacions.
ResponEliminaPepe, aquests dos són així, no paren de tirar-se floretes!
ResponEliminaBé David, bé! Has tingut poc temps per preparar-la i quasi em sabia greu demanar-te en els darrers mesos si finalment faries o no la marató, per no presionar-te. Ara ja has debutat i de cara a la pròxima s'han acabat els nervis de la "primera vegada".
Em quedo amb la segona foto, jo en tinc una semblant en el meu debut!
El primer pensament, una vegada arribat i amb l'alegria d'haver-ho fet, és que l'has de tornar a fer...sembla que et quedis enganxat a les sensacions que et proporciona aquest moment.
ResponEliminaAra toca entrenar bé i corregir els petits errors per anar millorant.
Això si, sempre tenint en compte que es fa per ser feliç i passar-ho bé!