El temps de l'èxit (personal, és clar) és de 1:46:45, uns 5min menys que l'any passat. Les sensacions han estat genials sentint-me bé en tot moment, sense defallir físicament i com es pot veure al quadre següent sempre en progressió ascendent i fins i tot el fet l'últim tram a ritme de 4:53!
Cal dir que no m'he preparat especialment la cursa en quant a alimentació. Ahir vaig sopar com sempre, sense contenció, amb plats tipus picar on hi havia de tot: gambes, camembert, foie gras sobre una torradeta amb panses, pa amb tomàquet i pernil ibèric, nachos amb formatge, olives i patates...tot regat amb un albarinyo i copeta de cava de brindis. Cal dir que era un sopar de celebració dels 34 anys del Jordi, el Matix i el Pau. O sigui que el sacrifici s'ho valia però ves per on que ha funcionat i m'ha adjudat a progressar, je, je! Aquest matí m'he pres un parell de torrades amb pernil i suc de taronja per un tubo. Perquè tanta taronja? Doncs perque m'activa els bifidus...
Som molta gent! Haig de dir que la propera vegada surto de més endavant. No he parat d'adelantar gent i en els trams estrets tipus Rambla o circumvalació del zoo es feia molt pesat rodar. Aquest matí he sortit amb la meva germana però entre que anava més forta que jo i la gent l'he perdut al principi de Paral·lel i ja no l'he vista fins que els problemes físics que té li han tornat a sortir (segurament ja no farà la marató). Ànims Natalia! Descansa i així podràs retornar més forta encara.
...em podeu veure a l'esquerra de la foto, saludant..."sobrat"... :-))
...la sister somrient! (ep! ha fet 1:51:42, tampoc és el desastre!)
Doncs repeteixo el títol: olé!
ResponEliminaT'agraeixo la vostra presència ahir, va ser una currada!
PD: No veig niongú sobrat, jiji.
PPD: Em sumo als ànims a la Natàlia.
Ostres, tu, Déu n'hi do!!! Enhorabona! Als dos!
ResponEliminaGràcies Núria, la veritat és que estic molt content perque els resultats en una cursa reflecteixen l'esforç dels entrenaments diaris...és la recompensa!
ResponEliminaPau, estaràs d'acord amb mi que el que fa més cara de sobrat aquí sóc jo, oi? Pensa que els que surten a la foto no em van durar ni 200m, je, je!
Moltes felicitats David, et veig millor que l’any passat. Segueix així i no tindràs problemes per fer la marató.
ResponEliminaGràcies per donar-me ànims! Ahir vaig tornar a anar al metge i, efectivament, m’haig de plantejar deixar la marató per un altre any. Una ràbia, això de la periostitis sembla una tonteria però me les està fent passar putes. Total, que tinc prohibit fer tirades llargues. La bona noticia és que les molèsties del genoll esquerre sembla que no és res important, una fisureta al menisc, però podré seguir fent esport.
En fi, diuen que sempre s’ha d’acabar les curses amb dignitat i el diumenge no va ser així :( Els últims 3 quilometres van ser alternant caminar i arrossegar-me. Pensava que em trencaria.
Ara el que em queda és: veure els braus des de la barrera!
Nat, al final millor notícies del que podia ser. La periostitis ja sabiem que significava respòs i el que és molt bona notícia és que el genoll esquerra no sigui res greu. La fisura és pot soldar sola?
ResponEliminaJa diràs fins quan has de fer repòs del running. Creus que podràs estar per les tris que venen amb el bon temps?