Aquesta entrada de blog té molt a veure amb l'aspecte psicològic dels entrenaments. Avui he fet una sortida normal de 60min amb series (made in me). Ja al final dels 20min d'escalfament notava els múscols de les cames molt durs i m'he esperat uns minuts mes a tenir millors sensacions per canviar de ritme. A l'entrar a fer séries ja he vist que no serien gaire fortes i no he forçat. Aquesta sensació m'ha anat esgotant i al final de la tercera serie he hagut de parar i reposar una mica (un sacrilegi per a mi!!). Al tornar a arrancar he decidit mantenir un ritme constant fins al final per no patir més.
Això m'afecta ja que veig que no estic al mateix nivell que l'any passat tot i que per ser realistes tampoc porto tant d'entrenament a sobre. Analitzant-ho penso que he pujat d'intensitat massa bruscament i l'increment sobtat de km per setmana m'està afectant. A part diria que estava mal hidratat ja que he passat tota la resta del dia bevent aigua sense parar.
Bé, només cal pensar que el moment de forma l'estic treballant i no puc pretendre estar ja llest per la marató. La mitja serà un bon test per fer una primera comparativa...
Com bé dius, no portes tant entrenament com l’any passat. De totes maneres, has de pensar que a vegades hi ha dies que, sense saber massa el motiu, l’entrenament costa més.
ResponEliminaJa ho sé, estic veient que em sento millor en les sortides llarges de progressió que en les curtes més explosives. A veure...
ResponElimina